Eivissa, com el seu terra permeable d'argiles i calcàries, ha anat filtrant les cultures dels pobles que hi van passar fins a crear una identitat única que perdura en el folklore, l'arquitectura i la gastronomia tradicional. Durant les vacances a Eivissa, podreu fer un tastet a l’Eivissa més autèntica mentre exploreu l'illa amb cotxe, us asseieu a taula en restaurants tradicionals i participeu de les festes patronals dels seus pobles.
Eivissa i el seu folklore: ball, vestits i música
Fenicis, cartaginesos, romans, àrabs, visigots, catalans… De totes les cultures que van deixar petjada a l'illa en beu el folklore eivissenc, l'expressió més representativa del qual és l'anomenat ball pagès, la dansa de seguici tradicional ballada al camp eivissenc des de temps remots, l’origen del qual a hores d’ara encara es desconeix. Aquest ball es feia als casaments, després de la finalització de les collites i, per descomptat, a les festes patronals. No us costarà gaire gaudir d'aquesta dansa a les vacances d'estiu, quan s'organitzen exhibicions de ball pagès durant els festejos locals o esdeveniments setmanals, com els que s'ofereixen dijous a la tarda a l'església de Sant Miquel.
El ball típic d'Eivissa té diferents variants, encara que a totes elles la dona balla hieràtica al voltant de l'home mantenint la mirada fixa a terra mentre amb passos curts i delicats descriu cercles al seu voltant. Per la seva banda, l'home fa grans salts aixecant una cama mentre toca unes castanyoles de grans dimensions, les castanyoles. Al ball pagès també és possible sentir una mostra de la música tradicional eivissenca, amb una base de sons autòctons amb influències àrabs i catalanes. Els instruments musicals típics són el tambor, la flauta, l'espasí, una peça de metall amb forma d'espasa; les castanyoles i la xeremía , un instrument d'aire format per dos canonets de canya.
El vestit tradicional eivissenc
Les robes típiques d'Eivissa reflecteixen tant la funcionalitat per al treball quotidià al camp com el simbolisme cultural de l'illa, especialment en el cas de la roba femenina per als dies de festa. Se’n compon de diverses peces superposades, que inclouen brusa blanca de cotó, faldilla llarga de color negre, blanc, blau, marró o verd sota la qual es disposen diverses capes d’enagües, mocador al cap i un xal o una mantellina. A aquest conjunt s'hi afegeix l'emprenedoria, una joia extraordinària carregada de simbologia i d'origen antiquíssim composta d'un ampli conjunt de collarets elaborats en plata i coral o en or del qual penja un reliquiari amb la imatge d'una verge. També podreu veure l'anellada, un conjunt d'anells d'or que es porten als dits i que era regalat pel nuvi al compromís.
Per la seva banda, el vestit masculí, més senzill i funcional, consta de camisa de lli blanca, pantalons del mateix color, faixí vermell, mocador de seda al coll, gorra de feltre, i una armilla adornada amb botonadura penjant de plata. Durant l'hivern, els pantalons són de color negre i s'hi afegeix una jaqueta curta del mateix to. Tant l'home com la dona calcen espardenyes, un tresor artesanal realitzat amb pita i espart.
Gastronomia d'Eivissa: la tradició a la taula
El receptari eivissenc és una de les grans riqueses culturals de l'illa, així com els productes que es cultiven i es pesquen al territori. La ubicació a la Mediterrània, la història d'Eivissa i els costums de les diferents cultures que hi han passat n’influencien la cuina que destaca per l'ús de productes frescos i autòctons, sabors intensos i una senzillesa que ens transporta als temps antics d'escassetat.
Els sabors del camp i de la mar
A la cuina eivissenca abunda el peix, especialment de roca, i el marisc: mero, molls, sípia, calamar, gamba vermella, llagosta, ratlla, rap, caramel o gerret , peix galant o raor, déntol, pagre, rotja (cap-roig), gall de Sant Pere, cogombre de mar, orada, llobarro, pop… Es preparen a la graella, al forn o en guisats tradicionals, com el famós bullit de peix (bullit de peix amb patata que se serveix amb una salsa lleugera d'all i oli i s'acompanya després d'arròs a banda), la borrida de rajada (guisat de rajada) pop o sípia.
També hi abunden els plats on els productes de l'horta són els protagonistes, com l'amanida pagesa, elaborada amb la tendra i saborosa patata vermella d'Eivissa, els guisats a base de faves o la coca de pebrots, per exemple. I, és clar, els plats i els productes elaborats a partir del porc, com l'arròs de matances o el sofrit pagès, un contundent plat d'hivern elaborat amb carn de pollastre, xai i porc, patata i sobrassada i botifarró d'Eivissa.
Un final dolç
I per rematar aquest curt viatge per la cultura i la tradició gastronòmica d'Eivissa, les postres. Durant les vostres vacances a Eivissa, heu de tastar el flaó, un singular pastís elaborat amb formatge d'ovella i menta; la greixonera, una mena de púding preparat amb ensaïmades, i les orelletes, un dolç típic de les festes amb aroma de llimona i anís. I per brindar a l'estiu, una copa d'herbes eivissenques, un licor digestiu tradicional elaborat amb una vintena ingredients locals, com romaní, farigola, ruda, menta, ginebre i fulles de llimona.
Arquitectura d'Eivissa: saviesa de segles
L'arquitectura tradicional eivissenca es caracteritza per adaptar-se a l'entorn natural i per la lenta evolució al llarg dels segles. Els materials i les formes reflecteixen tant les influències orientals com les necessitats de la vida rural a l'illa, amb un èmfasi en la simplicitat, la funcionalitat i la protecció contra el clima càlid i àrid. Com podreu observar durant les vostres passejades per l'illa, els materials utilitzats són la pedra natural, la fusta de savina i la calç i el guix, amb els quals es revestien les parets per les seves propietats aïllants i desinfectants.
Quant a la construcció, la masia tradicional eivissenca compta amb murs molt gruixuts, que aïllen l'interior de la casa de les altes temperatures de l'estiu i del fred de l'hivern; sostres plans elaborats amb capes de tiges de posidònia seca que servien tant per assecar fruits com captar aigua de pluja mitjançant canalitzacions; finestres petites per mantenir l'interior fresc, i una disposició modular que permetia que l'habitatge fos creixent a mesura que s'hi afegien annexos al mòdul principal per resoldre les noves necessitats d'espai de la família.
El porxo, la sala típica eivissenca
La casa pagesa es construïa al voltant del porxo, la sala principal que feia de vestíbul, espai de treball i lloc de trobada. Orientada generalment cap al sud i de forma rectangular, a aquesta sala s'hi accedia directament per la porta principal de l'habitatge. A ella donen la cuina i les cases de jeure, és a dir, els dormitoris. Les famílies pròsperes aixecaven una planta superior i hi construïen el porxet de dalt, una galeria habitualment amb tres arcs i on s'assecaven fruites i verdures. La casa de camp es completava amb altres espais annexos, com els corrals, el cobert per al carro i les eines, el trull (l'almàssera) i la casa del vi (el celler). No dubteu a apropar-vos al Museu Etnogràfic d'Eivissa (Santa Eulària) i al Ca'n Andreu des Trull (Sant Carles) per conèixer des de dins tots els elements tradicionals de la casa tradicional eivissenca.
Més entrades
